La diferència entre els tractaments de fosfatació i passivació en metalls rau en els seus propòsits i mecanismes.

La fosfatació és un mètode essencial per a la prevenció de la corrosió en materials metàl·lics.Els seus objectius inclouen proporcionar protecció contra la corrosió al metall base, servir com a imprimació abans de pintar, millorar l'adhesió i la resistència a la corrosió de les capes de recobriment i actuar com a lubricant en el processament del metall.La fosfatació es pot classificar en tres tipus segons les seves aplicacions: 1) fosfatació de recobriment, 2) fosfatació per lubricació per extrusió en fred i 3) fosfatació decorativa.També es pot classificar pel tipus de fosfat utilitzat, com ara fosfat de zinc, fosfat de zinc-calci, fosfat de ferro, fosfat de zinc-manganès i fosfat de manganès.A més, la fosfatació es pot classificar per temperatura: fosfatació a alta temperatura (per sobre de 80 ℃), fosfatació a temperatura mitjana (50-70 ℃), fosfatació a baixa temperatura (al voltant de 40 ℃) i fosfatació a temperatura ambient (10-30 ℃) fosfatant.

D'altra banda, com es produeix la passivació en els metalls i quin és el seu mecanisme?És important tenir en compte que la passivació és un fenomen causat per interaccions entre la fase metàl·lica i la fase de solució o per fenòmens interfacials.La investigació ha demostrat l'impacte de l'abrasió mecànica sobre els metalls en estat passivat.Els experiments indiquen que l'abrasió contínua de la superfície metàl·lica provoca un canvi negatiu significatiu en el potencial del metall, activant el metall en estat passivat.Això demostra que la passivació és un fenomen interfacial que es produeix quan els metalls entren en contacte amb un medi en determinades condicions.La passivació electroquímica es produeix durant la polarització anòdica, provocant canvis en el potencial del metall i la formació d'òxids metàl·lics o sals a la superfície de l'elèctrode, creant una pel·lícula passiva i provocant la passivació del metall.La passivació química, en canvi, implica l'acció directa d'agents oxidants com el HNO3 concentrat sobre el metall, formant una pel·lícula d'òxid a la superfície, o l'addició de metalls fàcilment passivables com el Cr i el Ni.En la passivació química, la concentració de l'agent oxidant afegit no hauria de caure per sota d'un valor crític;en cas contrari, pot no induir la passivació i podria conduir a una dissolució més ràpida del metall.